La llum que emeten els imants corbadors ve determinada pel camp magnètic i l'energia dels electrons que circulen a l'anell d'emmagatzematge. A partir d'una quantitat d'energia determinada –en el cas de l'anell d'emmagatzematge de l'ALBA és de 3 GeV–, l'energia de la llum que emergeix depèn del camp magnètic: un alt camp magnètic genera una llum d'alta energia (raigs X durs), mentre que un petit camp magnètic genera una llum de baixa energia (visible, ultraviolada o raigs X tous).

Els camps magnètics determinen les corbes induïdes de les partícules que circulen i, per tant, la seva ruta. Com que aquesta ruta s'ha de limitar a la cambra de buit, no es pot canviar un cop construït l'accelerador. Així, el camp magnètic dels imants corbadors és fix i també les característiques de la llum que emeten.

No obstant això, per a determinats experiments, els científics necessiten llum amb energia o característiques específiques (polarització circular, petita divergència, alta intensitat, etc.) que no poden oferir els imants corbadors.

La solució és construir sistemes magnètics especials que fan que la corba d'electrons tingui un radi específic –depenent de l'aplicació– per produir la llum requerida. Aquests sistemes s'anomenen dispositius d'inserció, ja que s'han instal·lat, de fet, s'insereixen, en les seccions rectes de l'anell d'emmagatzematge.

Els dispositius d'inserció estan realitzats amb dues matrius magnètiques col·locades de manera que la trajectòria dels electrons fa una oscil·lació. En general hi ha una matriu magnètica superior i una altra inferior, amb els pols oposats col·locats els uns davant els altres. Per tal d'obtenir una oscil·lació dels electrons longitudinalment, cada parell d'imants es mostra al llarg d'un eix longitudinal seguint un patró alternatiu. Quan passen a través de cada parell magnètic –anomenat semiperíode– els electrons serpentegen i emeten llum d'acord amb la corba seguida.

Els usuaris poden veure les matrius magnètiques superior i inferior i, al mig, la cambra de buit.

Hi ha dos tipus principals de dispositius d'inserció:

  • WIGGLERS: l'objectiu és aplicar localment un camp magnètic intens –per obtenir raigs X potents– i repetir l'oscil·lació diverses vegades longitudinalment. La llum es produeix en cada wiggler i al final del dispositiu aconseguim un feix de llum molt intens i enèrgic.
  • ONDULADORS: en aquest cas, la llum que emergeix de cada wiggler interfereix en la llum de la resta, de manera que tenim un patró d'interferència tant en l'espai com en els plànols energètics. Això significa que la llum està espacialment molt concentrada en un con estret i també en diverses energies específiques que anomenem harmòniques. Els onduladors s'utilitzen quan es necessita una llum extremadament brillant.

Per canviar l'energia de la llum emesa hem de modificar el camp magnètic produït pels dispositius d'inserció. Quan la matriu magnètica és de bobines, això s'aconsegueix variant el corrent circulant i, quan està feta d'imants permanents, separant mecànicament les matrius superior i inferior.