Cerdanyola del Vallès, 23 de març de 2020 10 anys han passat des de la inauguració d’ALBA, la font de llum de sincrotró d’Espanya. El 22 de març de 2010, se celebrava la posada en marxa d’un projecte científic sense precedents amb l’objectiu de convertir-se en una eina essencial per a la ciència i la tecnologia del país. Una dècada després, ALBA ha complert amb escreix les seves expectatives, sent també un referent internacional entre les fonts de llum. Actualment segueix en procés de creixement continu amb la instal·lació de nous equipaments i l’actualització de la seva instrumentació, per afrontar els reptes científics del present i del futur. Ara en particular, ajudant en la lluita contra el COVID-19 per avançar en el coneixement del virus i en el desenvolupament de vacunes i tractaments.
Les xifres d'aquests 10 anys
ALBA és una infraestructura científico-tècnica singular al servei de la comunitat científica i industrial, que acudeix al Sincrotró per realitzar les seves investigacions de més alt nivell. El nombre d’usuaris de llum de sincrotró a Espanya ha passat dels 200 que hi havia en el moment de l’aprovació del projecte a més de 5.000, dels quals gairebé la meitat internacionals; així com més de 50 empreses privades usuàries tant nacionals com internacionals. En total, ALBA ha donat servei a personal científic de 1.850 institucions i centres de recerca de 45 països diferents. El resultat ha estat la realització de més de 1.500 experiments que han sigut plasmats en unes 1.100 publicacions en revistes especialitzades.
Actualment el Sincrotró ALBA disposa de 8 línies de llum i 5 més estan en fase de construcció, equipades amb tècniques capaces d’analitzar la matèria a escala atòmica i molecular gràcies a la gran qualitat de la llum de sincrotró produïda. Des de la seva posada en marxa s’han generat 37.722 hores de llum. En aquest temps, els electrons dels acceleradors recorrerien 2,7 milions de vegades la distància de la Terra al Sol!
Un futur de compromís creixent
Passats els primers 10 anys, el Sincrotró ALBA segueix evolucionant. Una instal·lació puntera ha d’estar actualitzant-se constantment per mantenir-se a l’avantguarda de la ciència i la tecnologia. A part de construir més línies de llum, ALBA albergarà nous laboratoris amb tecnologies complementàries, tals com la nova plataforma de microscòpia electrònica avançada, en col·laboració amb diferents centres de recerca. També, i durant 2020, ALBA presideix LEAPS, l’associació europea creada recentment que inclou tots els sincrotrons i làsers d’electrons lliures d’Europa: un total de 20 grans instal·lacions. Alhora, s’està començant a preparar un pla de renovació dels acceleradors i de les línies de llum denominat ALBA II. Amb la previsió de realitzar-lo en la pròxima dècada, suposarà disminuir la mida del feix d’electrons, augmentant així la brillantor de la llum de sincrotró, la seva coherència i la capacitat per revelar nous detalls de la matèria.
Però… per què serveix un sincrotró?
Les diferents línies de llum d’ALBA permeten usar múltiples tècniques basades en la interacció de la llum de sincrotró amb les mostres que s’estudien. Les seves capacitats d’anàlisi abasten els camps més punters de la ciència, des de l’estudi físic i químic de superfícies i materials avançats, incloses les seves propietats electròniques i magnètiques, fins a l’anàlisi de polímers i materials d’interès biològic per aplicacions en medicina o ciències ambientals. Els exemples de les investigacions realitzades a l’ALBA aquests anys són molt amplis i variats: recerca de nous materials per bateries i dispositius electrònics, l’anàlisi de fàrmacs per malalties com la malària, l’hepatitis C, el càncer o l’Alzheimer, el disseny de catalitzadors o l’estudi per la conservació de pintures romàniques. Altres experiments assentaran les bases del nostre futur més pròxim en àmbits com l’espintrònica o les fonts d’energia alternatives.
Cal mencionar l’últim projecte recentment aprovat d’una nova línia de llum, especialment dissenyada per realitzar un tipus d’investigació gens prevista en el pla inicial del Sincrotró. Es tracta d’una línia en col·laboració amb l’Agència Espacial Europea per caracteritzar amb llum de sincrotró els mòduls de miralls que constitueixen l’òptica de raigs X del telescopi avançat per astrofísica ATHENA. Aquest telescopi s’enviarà a l’espai el 2031. Detectarà els raigs X d’altes energies provinents per exemple dels forats negres que engoleixen matèria o de la formació de clústers de galàxies. D’aquesta manera, ALBA participa també en el desenvolupament de la tecnologia espacial.
Però sobretot ajuda a resoldre els reptes presents. En l’actualitat un nou desafiament global està fent canviar els nostres hàbits i reconsiderar les nostres prioritats. A l’ALBA s’ha obert una convocatòria prioritària de projectes per ajudar en la lluita contra el SARS-CoV-2 virus, causa de l’actual brot de COVID-19. Les tècniques de llum de sincrotró són útils, per exemple, per entendre l’estructura molecular dels coronavirus i els seus mecanismes d’infecció de cèl·lules sanes. ALBA posa al servei de tota la comunitat científica la seva instrumentació, els seus coneixements i el seu personal altament especialitzat per contribuir a solucionar aquest repte.
Una mica d'història
ALBA es va inaugurar el 2010 però la seva història comença uns quants anys abans. Després d’un estudi de viabilitat realitzat el 1992 per un grup de treball en què hi havia, entre d’altres, Ramon Pascual, actual president honorari d’ALBA; Joan Bordas, primer director del Sincrotró; i Salvador Ferrer, antic director científic d’ALBA i actual assessor de la direcció; el març de 1993 la Generalitat de Catalunya va incloure el projecte en el seu segon Pla d’Investigació, va fer una convocatòria de beques per iniciar la formació de personal i va nombrar una comissió promotora del projecte i una d’assessora internacional que va avaluar positivament la iniciativa. També el març, dos anys després, es va firmar un primer conveni de col·laboració entre el Govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya. Després d’un llarg període de gestació per aconseguir els acords polítics necessaris, les condicions financeres adequades i el consens de la comunitat científica i industrial, el projecte va ser acordat per les dues administracions el març de 2002.
Sembla que el març era un mes favorable per ALBA, ja que va ser el 14 de març de l’any següent, el 2003, quan es va aprovar la constitució del Consorci per la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum de Sincrotró (CELLS) per a la construcció del Sincrotró ALBA a Cerdanyola del Vallès, cofinançat a parts iguals per les administracions catalana i espanyola.
La construcció va suposar una inversió de 200 milions d’euros i va començar el 2006, després d’haver dedicat uns anys al disseny i a la formació d’un equip d’experts procedents de tot el món (professionals d’altres països però també catalans i espanyols que havien treballat en altres sincrotrons). El 2010 va finalitzar la construcció civil i la instal·lació del complex d’acceleradors amb èxit. Sis mesos més tard, les primeres set línies de llum també estaven acabades. El 2011 (de nou en el mes de març i justament vuit anys després de l’aprovació del projecte), l’equip humà d’ALBA va aconseguir la gran fita de produir els primers feixos de la tan desitjada llum de sincrotró.
La feina de construcció va culminar el 2012, aquest cop el maig, quan el primer equip científic d’usuaris oficials va ser rebut a la línia de llum BOREAS. Al final d’aquell any les set línies estaven en operació i Caterina Biscari era nombrada directora del Sincrotró ALBA. El 2016, l’octava línia va començar a donar servei i està previst que abans de 2023 ho facin les 5 línies actualment en fase de construcció.
