Barcelona, 22 de desembre de 2020. Tot i l'important desenvolupament de la tecnologia sense fils, la indústria manufacturera continua confiant les comunicacions de les tasques més crítiques a sistemes cablejats com Ethernet o la fibra òptica. Un nou treball de Cristina Cano i del catedràtic Xavier Vilajosana, investigadors del grup Wireless Networks (WiNe) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, obre la porta a l'ús de tecnologies sense fils amb una potència i fiabilitat comparable a la fibra òptica i que podrien substituir els enllaços per cables. La recerca, publicada a la revista IEEE Transactions on Wireless Communications, ha fet la primera parametrització d'un model de propagació del senyal en les bandes mil·limètriques, una tecnologia sense fils capaç de transmetre moltes dades per segon en un entorn industrial. Segons els investigadors, aquest nou model és el primer pas per saber com es comporta aquest tipus de senyal en una planta industrial i podria tenir un impacte important en el desenvolupament de la indústria 4.0.
"Aquest treball va en la línia de fer la comunicació menys costosa i més flexible, en dotar el procés de manufactura d'elements mòbils, cosa que pot ser molt útil en el desenvolupament de la indústria 4.0, ja que permet connectar, per exemple, braços robòtics amb total llibertat de moviment amb el procés de producció, establint comunicacions per transmetre dades, controlar o aturar, en cas d'emergència, els diferents components del procés. Però també podria permetre incorporar el treballador en aquest procés", destaca Cristina Cano.
Un estudi únic al Sincrotró ALBA
Els investigadors van tenir l'oportunitat de mesurar el comportament d'aquest tipus de senyals al Sincrotró ALBA, seleccionat perquè les seves instal·lacions reuneixen característiques que s'assemblen a diferents entorns industrials, com ara les instal·lacions de refrigeració, les sales de servidors o la nau experimental, similar a les grans plantes de producció. "A la comunitat científica li és molt difícil accedir a una indústria de la manufactura per fer proves, per això pensem que aquest tipus de model ha trigat tant a poder-se parametritzar. Nosaltres hem pogut avançar en aquesta recerca gràcies al sincrotró ALBA, que ens va permetre accedir a les seves instal·lacions. Aquestes instal·lacions són molt similars a les que podem trobar en una indústria i, a més, en fer les proves quan l'anell de l'accelerador estava aturat, vam poder accedir a l'interior i fer experiments amb el senyal en aquestes bandes en aquest entorn tan peculiar. Pensem que ha estat una oportunitat única", explica la investigadora.
Els mesuraments en aquest entorn han permès comprovar que superfícies típiques en la indústria, com les canonades reflectants, són molt beneficioses per a aquest tipus de comunicació, ja que permeten que el senyal viatgi per diversos camins i es reforci a la recepció, cosa que permet una cobertura més gran. "En concret, vam aconseguir establir un enllaç de 110 metres, l'enllaç de comunicació més gran aconseguit fins ara, amb l'estàndard 802.11ad de l'Institute of Electrical and Electronics Engineers –IEEE–", ressalta la investigadora.
