A l'esquerra, microfotografia d'una zona de la secció polida que conté, al mig, aerinita marró i, a la part inferior dreta de la imatge, aerinita blau pàl·lid. A la dreta, pintures romàniques de l'absis de Sant Climent de Taüll, on es va utilitzar aerinita per cobrir zones blaves.
Cerdanyola del Vallès, 2 de desembre de 2019 Històricament, l'aerinita és un pigment blau utilitzat en moltes pintures romàniques de la zona pirinenca entre els segles XI-XIV. El seu color blau característic varia de fosc a blau pàl·lid. De fet, el seu nom prové d'una arrel grega "aerinos" que significa "atmosfera" o "cel", ja que només es coneix sota aquest color. No obstant això, se sap que molts minerals són presents en la naturalesa en diferents colors. Amb l'aerinita, una doble pregunta seguia oberta: "l'aerinita sempre és de color blau?" i "és sempre blava simplement perquè només podem identificar-la quan és blava?".
Durant la inspecció d'una secció prima i polida d'un espècimen procedent de Tartareu (Lleida), es va detectar una petita àrea que contenia fibres submicromètriques marrons al costat d'una regió que contenia aerinita blau pàl·lid. Una primera anàlisi de microscòpia electrònica de rastreig (SEM-EDX) d'aquesta regió marró suggereix que era molt similar a l'aerinita, però amb una composició lleugerament diferent. Tenia un major contingut de ferro (Fe), i el manganès (Mn) estava reemplaçant parcialment al calci (Ca).
Microdifracció amb llum de sincrotró
Al ser una secció molt petita i a causa de la diferència de composició significativa, els investigadors van decidir utilitzar la tècnica de microdifracció amb llum de sincrotró (tts-μXRD) per recopilar dades i verificar que les fibres marrons fossin realment aerinites. L'experiment es va dur a terme a la línia de llum MSPD del Sincrotró ALBA.
Aquesta tècnica, desenvolupada en estreta col·laboració per investigadors de l'ICMAB-CSIC i el Sincrotró ALBA, permet la visualització simultània d'una secció del mineral sota llum polaritzada i el mesurament de patrons de difracció a la regió objectiu prèviament identificada.
Les dades mesurades amb tts-μXRD van confirmar que aquestes fibres constitueixen la primera troballa d'aerinita marró. En comparació amb la varietat blau més comuna, aquesta nova varietat té un paràmetre de cel·la unitària lleugerament diferent. Aquesta informació es va complementar amb l'adquisició de dades precises de microsonda electrònica (EMP) de la mateixa zona.
L'estudi de composició d'aerinita marró, realitzat per Anna Crespí i Jordi Rius de l'ICMAB-CSIC en col·laboració amb Oriol Vallcorba i Igors Šics de l'ALBA, ha estat publicat recentment a l'European Journal of Mineralogy.
