Vols estar al dia? Subscriu-te al nostre newsletter. 1 E-mail cada 2 Mesos! |
 |
Cerdanyola del Vallès, 5 de desembre 2023 Nithyapriya Manivannan, antiga estudiant de doctorat de l’ALBA i la UAB, és la primera autora de l’article publicat dijous passat a Scientific Reports. La seva tesi versava sobre la biofortificació del blat amb seleni. Va estudiar els mecanismes d'absorció del seleni per part de les plantes i la interacció amb contaminants mitjançant tècniques analítiques amb llum de sincrotró.
Ara, Manivannan i els seus col·legues de la UAB continuen estudiant la biofortificació en seleni centrant-se en la interacció amb el mercuri com a contaminant del sòl. En la seva recerca, han investigat l'especiació del mercuri en plantes de blat cultivades hidropònicament sota presència de mercuri i biofortificades amb seleni mitjançant espectroscòpia d'absorció de raigs X a la línia de llum CLÆSS. L'especiació és la determinació de les formes d'un element químic -el mercuri en aquest cas- en una matriu determinada. En aigües, sediments i sòls, l'especiació permet determinar les formes químiques que són biodisponibles i potencialment tòxiques per a la biota.
La contaminació per mercuri en sòls agrícoles i el seu camí potencial cap a la cadena alimentària humana pot suposar un greu problema per a la salut. Entendre la via que segueix el mercuri dins les plantes i com l'especiació pot canviar segons la interacció amb altres elements utilitzats per a la biofortificació pot ser fonamental per avaluar les implicacions reals per als productes finals a base de plantes.
Per la seva banda, el seleni exerceix un paper vital en la regulació de les activitats metabòliques en els éssers humans, ja que és necessari per al funcionament de la glàndula tiroide, per a una resposta immunitària eficaç, per a la fertilitat i per a la detoxificació dels radicals lliures. En el metabolisme humà, els selenoaminoàcids s'adquireixen de fonts alimentàries externes i la principal font són els cultius, on el contingut en seleni depèn de la seva presència al sòl, però ocasionalment és massa baixa per satisfer les necessitats humanes. El menjar funcional enriquit en seleni ha sorgit com una solució atractiva de biofortificació que ja s'utilitza en cultius comuns, per exemple, al sud de Finlàndia.
En aquest sentit, l'equip de la UAB i l’ALBA pretenia avaluar la interacció entre aquests dos elements ja que el seleni pot formar complexos amb el mercuri reduint la seva biodisponibilitat i toxicitat. Han analitzat a la línia de llum CLÆSS l'estat químic del mercuri en diferents parts de la planta de blat després de la seva exposició al contaminant: arrels, brots i grans.
Els resultats de l’estudi mostren que la biofortificació en seleni del blat no impedeix, en general, la translocació del mercuri als grans. Només un dels tractaments amb seleni (la mescla 1:1 de seleni (IV) i seleni (VI)) sembla tenir un efecte en la reducció dels nivells de mercuri. Aquest tractament de biofortificació en seleni inhibeix l'acumulació de metilmercuri (una de les formes de mercuri més tòxiques) en els grans de blat oferint protecció contra la toxicitat induïda pel mercuri, fins a cert punt. Aquestes troballes podrien servir per entendre els riscos de realitzar biofortificació de seleni en presència de contaminació per mercuri.
L’equip científic conclou que "tenint en compte el fet que el tractament maximitza l'acumulació de seleni en els grans i minimitza l'acumulació de mercuri, es podria suggerir que aquest és el tractament més convenient per a la biofortificació quan el mercuri està present en els medis de cultiu". També destaquen la necessitat de més estudis, ja que "els resultats reportats proporcionen un enfocament experimental fiable que s'ha d'ampliar cap a condicions de camp o d’aplicació foliar amb finalitats pràctiques".
Referència: Nithyapriya Manivannan, Maria Angels Subirana, Roberto Boada, Carlo Marini, Mercè Llugany, Manuel Valiente & Laura Simonelli. Mercury speciation in selenium enriched wheat plants hydroponically exposed to mercury pollution. Sci Rep 13, 21132 (2023). https://doi.org/10.1038/s41598-023-46056-5
