noticies 2
L'anterior director científic del Sincrotró ALBA i ara usuari habitual de les seves línies de llum rebrà 2,5 milions d'euros durant els propers 5 anys per investigar ciments baixos en carboni (CO2) que contribueixin a mitigar el canvi climàtic mantenint prestacions competitives.
L’Institut de Tecnologia Química (CSIC-UPV) lidera un estudi que descriu un nou mètode per a la purificació industrial d’etilè, un dels majors processos químics del món i base per a multitud de productes químics del nostre dia a dia. Experiments fets a la línia de llum NOTOS de l’ALBA han contribuït als resultats d’aquesta recerca.
En resposta a l'estratègia de la instal·lació per implementar la Carta Europea de l'Investigador i el Codi de Conducta per a la contractació d'Investigadors, el Sincrotró ALBA ha rebut la distinció HRS4R. Els propers tres anys, ALBA implementarà un pla d'acció detallat destinat a millorar la qualitat i l'impacte de la recerca i promoure polítiques i bones pràctiques per seleccionar, desenvolupar i retenir personal.
Un equip de l’Institut de Ciència de Materials de Madrid - CSIC lidera una recerca que ha aconseguit fer una zeolita amb porus extra grans expandint i connectant cadenes de silici. Aquest material té aplicacions en descontaminació d’aigua i gas i en catàlisi. Experiments fets a la línia de llum MSPD del Sincrotró ALBA han sigut claus en la determinació de l’estructura porosa de la zeolita.
Els raigs X produïts al Sincrotró ALBA han permès determinar 1.000 estructures de proteïnes en una dècada. La proteïna número 1.000 forma part d'un estudi liderat per membres del CSIC que ajudarà al disseny de noves teràpies. La línia de llum XALOC al Sincrotró ALBA, dedicada a la cristal·lografia macromolecular, ha fet possible aquest èxit.
Les bateries de ions de liti i de sodi són objecte d’estudi en el marc d’una investigació que lidera la línia de llum CLÆSS del Sincrotró ALBA des del 2014, en col·laboració amb diversos socis internacionals, per contribuir a la recerca mundial en nous materials que permetin canviar l'economia global cap a les zero emissions de CO2. Ara, l'equip científic ha revelat que les propietats electroquímiques del càtode de la bateria milloren al substituir part del ferro que el composa per níquel. Ho han descobert aplicant un nou mètode experimental.
Un any més el Sincrotró ALBA ha acollit l'HERCULES European School. Tota la setmana de l'11 al 15 de març va estar totalment dedicada als 20 joves investigadors provinents de diversos països que van venir a aprendre les diferents tècniques que tenim al nostre sincrotró.
Representants dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) han visitat el Sincrotró ALBA amb motiu de la celebració del Comitè de Seguiment del Programa FEDER de Catalunya 2021-2027.
Un equip d'investigació internacional liderat per l'INMA i el CFM, en col·laboració amb la línia de llum BOREAS de l'ALBA, aconsegueix per primera vegada tenir ferromagnetisme bidimensional sobre un marc organometàl·lic, un resultat que s'ha estat buscant durant les dues últimes dècades. Aquesta xarxa organometàl·lica presenta una gran anisotropia magnètica perpendicular, una alta romanència magnètica a temperatures finites i un camp coercitiu molt més gran que qualsevol altre sistema bidimensional reportat. Això la fa a ser candidata a ser l'imant més prim observat fins ara.
FaXToR, la que serà la 13a línia de llum del Sincrotró ALBA i actualment en construcció, ha rebut per primera vegada llum de sincrotró a la seva cabina òptica. És un èxit molt important per a la línia de llum i els seus científics –Alessandra Patera (responsable de la línia), Federico Cova i Victorien Bouffetier–, aconseguit gràcies a la feina de moltes persones. Felicitats a tothom que ha contribuït a aquesta fita! Aquest projecte ha estat cofinançat amb fons FEDER.
Un grup d’investigació de la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia ha trobat una nova forma de realitzar canvis petits i específics en un tipus de sistema magnètic anomenat gel d’espín artificial (ASI). Els ASI són materials amb una àmplia gamma de propietats emergents. Controlar quan, on i com canvien els seus dominis magnètics pot ser crucial per aplicacions tecnològiques com la computació. El nou mètode s’ha anomenat en anglès “astroid clocking" i l’experiment principal es va fer a ALBA, en la branca PEEM de la línia de llum CIRCE, on el microscopi determina l’estat magnètic de cada nanoimant individualment, usant llum de sincrotró.
Un grup de recerca del CRG, el CNIO i l’IBMB-CSIC ha resolt un problema clau per a la biologia: com les cèl·lules humanes construeixen els seus microtúbuls, encarregats de repartir el material genètic en la divisió cel·lular. La preparació de mostres i l’adquisició d’imatges d’alta resolució dels microtúbuls s’ha fet a la Plataforma de Crio-microscòpia Electrònica de l’IBMB-CSIC, situada al Centre Conjunt de Microscòpia Electrònica (JEMCA), dins el Sincrotró ALBA. L’estudi publicat a Science posa las bases de futurs avenços en el tractament de malalties que van des del càncer als trastorns de neuro-desenvolupament.
Una recerca liderada per la Universitat del País Basc, en col·laboració amb la Universitat d’Alacant i el Sincrotró ALBA, ha combinat per primera vegada experiments NAP-XPS a la línia de llum CIRCE d’ALBA amb experiments de FTIR in situ. L’objectiu és establir l’esquema complet de la reacció de conversió del diòxid de carboni (CO2) en metà sobre un nou catalitzador. El metà pot ser reciclat per utilitzar-se com a combustible o com a producte químic i al mateix temps es contribueix a la reducció de les emissions de CO2.
Més de 120 persones van assistir a l'ALBA II Symposium, celebrat a la Universitat Autònoma de Madrid els dies 18 i 19 de gener de 2024, esdevenint un espai d'interessants debats i intercanvi d'idees sobre el futur del Sincrotró ALBA.
Un equip de la Universitat d'Estocolm, el Sincrotró ALBA i DESY ha determinat per primera vegada l'estat químic del catalitzador d'amoníac durant la reacció química. Aquests resultats, obtinguts parcialment a DESY a Alemanya, mostren l'enorme potencial de la línia de llum 3Sbar, actualment en construcció al Sincrotró ALBA.
Un equip de recerca liderat pel CIC bioGUNE ha revelat l'estructura d'una de les maquinàries cel·lulars per al reciclatge de proteïnes. Aquesta maquinària s'encarrega de transportar i reutilitzar més de 60 proteïnes diferents. Experiments realitzats a la línia de llum XALOC del Sincrotró ALBA han permès comprendre el procés de reciclatge de les proteïnes a nivell atòmic.
La línia de llum XAIRA, una de les tres línies que ALBA està construint actualment, ha assolit una altra fita clau: les primeres dades obtingudes en difractar un cristall de proteïna. Aquest gran èxit posa de manifest l'avenç constant de la línia, aconseguit gràcies a l'esforç de molta gent!
El Sincrotró ALBA organitza un esdeveniment els dies 18 i 19 de gener a la Universitat Autònoma de Madrid amb l'objectiu d'interpel·lar la comunitat d'usuaris de sincrotró i donar-los veu, així com donar a conèixer les noves potencialitats del projecte ALBA II.
El Sincrotró ALBA ja té 11 línies de llum operatives en total, un cop MINERVA ha acabat la seva posada en marxa. La nova línia de llum, construïda en col·laboració amb l'Agència Espacial Europea (ESA), s'utilitzarà durant els primers anys principalment per mesurar elements òptics que aniran al Telescopi Avançat per a Astrofísica d'Altes Energies, el NewATHENA.
Un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i del Sincrotró ALBA ha publicat un nou article a la revista Scientific Reports sobre l'especiació del mercuri en plantes de blat biofortificades en seleni i exposades a la contaminació per mercuri. Per fer-ho s’han realitzat mesures d'espectroscòpia d'absorció de raigs X a la línia de llum CLÆSS d'ALBA per determinar l'estat químic del mercuri a les plantes de blat cultivades.
Els dies 29 i 30 de novembre es va celebrar al Sincrotró ALBA la reunió de la comunitat MXCuBE (de l'anglès Macromolecular Crystallography Customized Beamline Environment). A la trobada van participar al voltant de 70 assistents de diferents sincrotrons i altres instal·lacions internacionals per parlar sobre els avenços de les diferents institucions col·laboradores i els desenvolupaments futurs d'aquest software.
El passat divendres 1 de desembre del 2023, el Sincrotró ALBA va acollir un esdeveniment on més de 70 empreses van poder conèixer per endavant els plans de renovació i les necessitats tecnològiques d'algunes de les instal·lacions europees, entre elles ALBA. La sessió va resultar molt positiva i útil, permetent el contacte directe entre empreses i instal·lacions.
Comunicat del Sincrotró ALBA davant del conat d'incendi succeït el 2 de desembre de 2023
Caterina Biscari, directora d'ALBA, va recollir el guardó en una cerimònia celebrada el 29 de novembre a Fira Sabadell, on van assistir empreses de la zona del Vallès.
Un equip científic de la Universidad de Castilla la Mancha, la Universidad Autónoma de Madrid i el Instituto de Ciencias Agrarias – CSIC ha demostrat el potencial dels residus de la viticultura com a biopesticides en l’agricultura. Usant-los es reduiria el problema de la gestió de residus i es contribuiria a l’economia circular. L’estudi mostra que el carbonet reciclat, biomassa provinent de la brisa de raïm, funciona per combatre la infecció de paràsits nematodes en plantes de tomàquet. La caracterització del carbonet s’ha fet amb espectroscòpia d’infraroig a la línia de llum MIRAS del Sincrotró ALBA.
L'esdeveniment tindrà lloc el proper 1 de desembre al Sincrotró ALBA i tractarà sobre les oportunitats que ofereixen les fonts de llum de sincrotró pel sector industrial, com per exemple el projecte ALBA II.
La utilització de diferents tècniques de microscòpia i tomografia, incloent l'ús de la llum de sincrotró, revela com canvien les cèl·lules pulmonars al llarg de la infecció en models de cultiu cel·lular. L'estudi és fruit de la col·laboració del consorci europeu CoCID (Compact Cell Imaging Device) en què col·laboren grups del CSIC i el Sincrotró ALBA.
Investigadors de la UAB i l'ICMAB-CSIC han aconseguit portar la tecnologia sense fils al nivell fonamental dels dispositius magnètics. L'aparició i control de les propietats magnètiques en capes de nitrur de cobalt (inicialment no magnètic) mitjançant voltatge, sense connectar la mostra a cablejat elèctric representa un canvi de paradigma que pot facilitar la creació de nanorobots magnètics per a biomedicina i sistemes de computació on els processos bàsics de gestió de la informació no requereixin cablejat. Part dels experiments s'han dut a terme a la línia de llum BOREAS del Sincrotró ALBA.
Aquesta instal·lació té com a objectiu millorar l'estudi de les bateries i les cintes superconductores d'alta temperatura. Permet a la comunitat d'usuaris d'ALBA, incloent el grup destacat del CSIC, optimitzar significativament els experiments amb llum de sincrotró. Aquest projecte ha estat finançat conjuntament per ALBA i la plataforma del CSIC PTI-TransEner, amb fons europeus NextGeneration i del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
Un equipo científic internacional ha aconseguit avenços notables en el camp de l’energia fotovoltaica, concretament en la fabricació de cel·les solars de perovskita sobre silici. Han aconseguit una impressionant eficiència del 31,25%. Aquesta fita és el resultat d’avenços en materials i processos que han desbloquejat amb èxit el verdader potencial d’aquesta tecnologia emergent. Per analitzar aquests materials s’han fet estudis amb la línia NCD-SWEET d’ALBA. El descobriment científic s’ha publicat a la revista Science i representa un pas molt significatiu per un futur energètic més ecològic i net en el context de l’actual transició energètica.