noticies 2
Un grup format per diverses universitats i centres de recerca ha descobert com reacciona un semimetall topològic a alta pressió. Aquest compost té un gran potencial per desenvolupar moltes aplicacions com els detectors òptics, l'espintrònica o els transistors d'efecte de camp 2D. Usant els sincrotrons ALBA i Elettra (Itàlia), junt amb altres tècniques, han descobert les empremtes estructurals, vibracionals i electròniques de dues transicions de fase induïdes per la pressió en aquest material. Els resultats s'han publicat a la revista Materials Today Advances.
Obertes les inscripcions per a la 6ª edició de Missió ALBA, el programa educatiu de ciència que ja ha engrescat a 59.000 alumnes de tot Espanya. El termini d'inscripcions finalitza el 13 d'octubre.
Un equip de l'ICN2 i de l'IREC han fet servir el microscopi electrònic del JEMCA dedicat a la ciència de materials, per estudiar l'estructura atòmica del materials catalítics crucials per al funcionament d'un nou tipus de bateries. Les imatges obtingudes amb el microscopi van ser clau per resoldre l'estructura atòmica de les nanopartícules dels catalitzadors espinel·la. Els resultats s'han publicat al Journal of the American Chemical Society. El JEMCA, situat a les instal·lacions del Sincrotró ALBA, es va inaugurar el febrer del 2023.
Una recerca liderada per l'ITQ (UPV-CSIC) ha demostrat la possibilitat de substituir els catalitzadors moleculars en solució per catalitzadors totalment sòlids basats en àtoms metàl·lics aïllats per a la hidroformilació selectiva d'etilè en fase gasosa, una destacada reacció química industrial. El descobriment obre el camí a processos químics més verds, amb més eficiència energètica i menys empremta de carboni, per a la valorització de matèries primeres no convencionals, alternatives al cru. Per provar el catalitzador dissenyat s'han utilitzat tècniques de llum de sincrotró al Sincrotró ALBA.
Un grup de recerca de la línia de llum XALOC del Sincrotró ALBA ha descobert un domini proteic comú entre bacteris i humans en els factors de transcripció del material genètic. L’han batejat com a TetD. Aquest descobriment mostra que els principis funcionals bàsics són molt similars entre els éssers vius i suggereix l'existència d'un avantpassat comú abans de l’aparició de la vida pluricel·lular. A més, la proteïna humana que té aquest domini TetD està relacionada amb l'aparició del càncer, per la qual cosa aquest estudi pot ajudar a entendre la regulació del desenvolupament de la malaltia.
Un equip de recerca internacional, format per personal dels centres ICMAB, EUSS, ICN2, INMA, ICMM, ALBA i de la Universitat de Southampton, ha descobert un mètode per sintetitzar estructures metal·lo-orgàniques (MOFs) basades en carborà incorporant qualsevol combinació desitjada de múltiples ions rars. S'han descrit les propietats òptiques, tèrmiques i magnètiques d'una MOF multi-metàl·lica que inclou 8 ions rars diferents com a prova de concepte. Es va usar espectroscòpia XAS i XMCD a la línia de llum BOREAS d'ALBA per caracteritzar les propietats magnètiques individuals dels 8 ions. Aquest enfocament innovador permet la multifuncionalitat a la carta. A més, aquestes MOFs multi-metàl·liques recentment descobertes podrien tenir aplicacions potencials en camps com la informàtica quàntica, la luminescència, la antifalsificació i la termometria.
El grup de radiofreqüència (RF) de l’ALBA ha dissenyat i fabricat una nova cavitat RF de 3r harmònic. Augmentarà significativament el temps de vida del feix d’electrons dins l’anell d’emmagatzematge i l’estabilitat del feix serà més gran, tant de l’actual Sincrotró ALBA com del futur ALBA II. El prototip de la cavitat RF va passar satisfactòriament els primers testos i ara es troba instal·lada a l’accelerador del sincrotró BESSY II a Berlín per a ser provada amb feix, en el marc d’una col·laboració establerta amb els laboratoris alemanys HZB i DESY per a aquest propòsit.
Un grup del Centro de Investigaciones Biológicas Margarita Salas (CIB-CSIC) ha emprat el microscopi electrònic dedicat a la biologia estructural de la nova plataforma JEMCA, ubicada al Sincrotró ALBA, per estudiar a nivell atòmic les transposases, enzims que catalitzen reordenaments de l’ADN en les cèl·lules. Els resultats han estat publicats a la revista Nature Communications.
Un equip de la TU Wien ha estudiat l'evolució estructural de catalitzadors basats en nanopartícules d'or durant el pretractament i en condicions de reacció. Els resultats, publicats a la revista Physical Chemistry Chemical Physics, són els primers reportats de la línia de llum NOTOS.
Unes 45 persones de 20 empreses van visitar el Sincrotró ALBA el passat divendres per a participar en una jornada en què van poder conèixer de primera mà com les tècniques de sincrotró s’utilitzen per a investigar i desenvolupar materials químics reciclables, així com metalls, plàstics, catalitzadors, pigments, entre d’altres, per impulsar la innovació en la indústria.
Un estudi revela nous fets sobre la simbiosi entre organismes microbians. Se sap que els microorganismes tenen propietats magnètiques que els permeten navegar col·lectivament en els sediments. Ara, un nou treball obre el camí per aplicar enfocaments interdisciplinaris entre la ciència de materials i aquests microorganismes per entendre els mecanismes associats a l'aparició de noves funcions biològiques. Anàlisis fets a la línia de llum MISTRAL del Sincrotró ALBA han contribuït a entendre com els bacteris simbionts interactuen físicament amb el seu hoste i l'origen de les propietats magnètiques del conjunt.
El programa de formació doctoral en Materials Funcionals Avançats: cap a un futur millor, abreviat com a DocFam+, ofereix contractació a 26 doctorands. Està liderat per l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) i la seva primera convocatòria per aplicar-hi està oberta fins el 15 de juliol, oferint les 13 primeres places de doctorat.
L’orquestra Opus One, formada en part per professors i exalumnes de la Universitat Autònoma de Barcelona, presenta mundialment el seu projecte amb un concert enregistrat al Sincrotró ALBA i que es podrà seguir, demà 25 de maig a les 21 hores, pel YouTube de la UAB. L’orquestra toca situada al bell mig del cor del sincrotró, damunt el túnel accelerador, per celebrar els 50 anys de la publicació del disc “Tubular Bells” de Mike Oldfield.
El 20 de maig de 2023, el Sincrotró ALBA va obrir les seves portes al públic general a la primera Jornada de Portes Obertes celebrada després de la pandèmia. Un gran nombre de visitants va poder gaudir d'un dia de celebració de la ciència i la tecnologia a les nostres instal·lacions.
Una investigació liderada per l'Institut de Tecnologia Química – CSIC-UPV ha descobert un nou catalitzador que permet la hidrogenació del diòxid de carboni a metà amb avantatges mai vistos fins ara. Aquest nou catalitzador, l'estructura i el mecanisme del qual s'han entès mitjançant l'ús de diferents tècniques del Sincrotró ALBA, es pot emprar per a la producció de metà, prometedor portador d'energia per a l'emmagatzematge d'hidrogen.
Una de les últimes línies de llum construïdes a ALBA, dedicada a la tècnica ARPES (espectroscòpia de fotoemissió d’angle resolt), ha estat essencial perquè investigadors de l’IMDEA Nanociencia i l’ICN2 demostrin com canvien els estats superficials conductors d'una classe especial de materials – els aïllants topològics- a causa de la introducció d'impureses magnètiques mitjançant dopatge amb una petita quantitat d'elements rars. Aquests resultats ajudaran a entendre millor l'efecte Hall, fenomen quàntic anòmal essencial en el desenvolupament de l'espintrònica.
El projecte ReMAde@ARI ofereix accés subvencionat a infraestructures de recerca avançada per a petites i mitjanes empreses amb l'objectiu d'ajudar-les a desenvolupar productes innovadors, processos de fabricació o nous materials avançats en el sector de l'Economia Circular. Les àrees objectiu d'Economia Circular abordades amb aquest projecte són, entre d'altres, plàstics, embalatges, automoció, bateries, electrònica, construcció, tèxtil, alimentació i qualsevol altre sector industrial centrat en el reciclatge i la reutilització de productes o materials.
Un grup de la Universitat de Granada ha revelat per primer cop la composició dels morters i estucs de calç maies, d'una durabilitat extraordinària i que han arribat fins als nostres dies en un estat de conservació excel·lent. En aquest estudi, publicat a Science Advances, s'han analitzat els materials amb què es va construir l’emplaçament arqueològic maia de Copán (Hondures) entre els segles IV i IX; amb, entre altres tècniques, la línia de llum MSPD del Sincrotró ALBA.
InCAEM, In Situ Correlative Facility for Advanced Energy Materials, és una nova instal·lació actualment en construcció a les instal·lacions del Sincrotró ALBA que estarà oberta a tota la comunitat científica per l'estudi de materials avançats. El passat divendres 14 d'abril de 2023, més de 70 membres de diferents institucions de recerca catalanes van assistir a un taller on es va presentar InCAEM i es van explorar oportunitats de col·laboració.
Des d'aquest dimecres 12 d'abril es podien reservar les entrades per la jornada de portes obertes del Sincrotró ALBA que tindrà lloc el dia 20 de maig de 09:00 a 19:00 h. Les entrades ja s'han exhaurit.
Un estudi publicat a la revista Advanced Functional Materials i dirigit per investigadors del Regne Unit, en col·laboració amb la línia de llum BOREAS al Sincrotró ALBA, ha demostrat la possibilitat d'emmagatzemar informació magnètica en escales de temps de picosegons a una interfície de ful·lerè - òxid utilitzant el corrent de fotons generat a la capa molecular. Això té un gran potencial per al desenvolupament de memòries d'informació híbrides ultra ràpides ‘eco-friendly’ i sensors magneto-òptics que funcionen a través de la radiació elèctrica o de llum a altes freqüències.
Més de 280 alumnes de 1r i 2n d’ESO han participat en la segona edició de Ciència en Colors. El projecte ha constat d’un total de 20 tallers a 6 centres de Barcelona, Cerdanyola i Barberà del Vallès. Els alumnes han pogut conèixer algunes de les persones que treballen a l’ALBA i reflexionar sobre la importància de la diversitat en la ciència.
L'IMPRESS és un nou projecte científic finançat per la UE coordinat pel Consiglio Nazionale delle Ricerche (Itàlia), que té com a objectiu revolucionar el camp de la microscòpia electrònica de transmissió. Hi participen 19 socis d'11 països europeus, sent el Sincrotró ALBA un d'ells.
Es tracta d’una instal·lació pionera que acull dos microscopis electrònics d’alta gamma: un per resoldre l’estructura de grans complexos de proteïnes i l’altre per estudiar materials a escala atòmica. Creat gràcies a l’acció conjunta de diverses institucions de recerca, s’ubica al Sincrotró ALBA i està obert a tota la comunitat científica. El conseller de Recerca i Universitats ha inaugurat avui aquest espai, que ha comptat amb fons FEDER de la Generalitat de Catalunya.
Investigadors del ICMAB-CSIC i ALBA han publicat un estudi de perspectiva exhaustiu on analitzen la utilitat de les tècniques actuals basades en sincrotró pel camp de les bateries. L'estudi conclou que s'està produint un ràpid progrés en la comprensió de les piles a totes les escales, la qual cosa hauria de permetre millorar el rendiment d’aquestes en un futur no tan llunyà.
Els nanocatalizadors són clau per al futur de la química sostenible. Tot i això, solen patir sinterització, un procés pel qual es desactiven ràpidament. En un estudi recent, liderat pel Sincrotró ALBA i la Universitat de Gant (Bèlgica), un equip de recerca ha desenvolupat una metodologia d'estudi en la qual complementen l'ús de diverses tècniques de caracterització per a analitzar el procés de sinterització de nanopartícules de platí en la micro-, meso- i macroescala. L'estratègia ha mostrat que són les heterogeneïtats de la població de nanopartícules en la mesoescala les que condueixen al procés de sinterització Aquest treball ajudarà a ampliar el coneixement fonamental sobre la sinterització de nanopartícules i, per tant, a dissenyar millors estratègies per a la fabricació de catalitzadors.
Investigadors de l'IRB Barcelona han aconseguit realitzar una anàlisi estructural de la proteïna FoxH1 amb un detall sense precedents. L'estudi, amb dades obtingudes a la línia de llum XALOC del Sincrotró ALBA, ha aconseguit revelar com aquesta proteïna s'uneix a diferents llocs de l'ADN en el desenvolupament embrionari i de tumors associats a alts nivells d'expressió gènica. Això li proporciona un interessant potencial per al desenvolupament de tractaments contra malalties relacionades amb aquest procés.
Una colaboració internacional ha realitzat un estudi pioner sobre la natura de les espirals magnètiques en Mn1.4PtSn a l'estació experimental MaReS de la línea de llum BOREAS. L'equip ha aconseguit realitzar una innovadora observació d'una fase magnètica metaestable complexa de caràcter mixt entre una hèlix tipus Bloch i una cicloide tipus Néel. Aquests resultats tenen un potencial subjacent per a futures aplicacions en l'àmbit de les tecnologies basades en espintrónica, com les MRAMs, i de tecnologies d'estalvi energètic.
Personal investigador de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) i el Sincrotró ALBA, en col·laboració amb IMDEA Nanociència, el CSIC, la UAM i el Sincrotró suís SLS-PSI, han aconseguit una mesura directa de l'efecte Hall d'espí utilitzant detecció de raigs-X sensible a l'element analitzat. Aquest estudi, realitzat a l'estació experimental PEEM de la línia de llum CIRCE a l'ALBA, té un gran potencial per desenvolupar dispositius més eficients a l'àmbit de les tecnologies de la informació.
Pere Aragonès, el President de la Generalitat de Catalunya, ha visitat les instal·lacions del Sincrotró ALBA, i ha anunciat l'adjudicació dels terrenys adjacents per a l'ampliació del projecte de renovació ALBA II.
