noticies 2
Un equip científic de l’Institut Max Planck de Física de Microestructures, del Sincrotró ALBA i del Helmholtz-Zentrum Berlin ha aconseguit crear per primer cop un material ferromagnètic bidimensional que exhibeix anisotropia magnètica en el pla, és a dir, una "classe XY" de ferromagnet 2D. Aquest fet té vital importància per a les aplicacions en tecnologies de la informació energèticament eficients. Els experiments de dicroisme circular magnètic de raigs X a la línia de llum BOREAS d’ALBA han demostrat per primera vegada la naturalesa ferromagnètica del sistema, mentre que altres mesures a les instal·lacions de BESSY VEKMAG han completat la prova de la universalitat de XY. Els resultats han estat publicats a la reconeguda revista Science.
Un equip de recerca de l’IQAC-CSIC, en col·laboració amb el Sincrotró ALBA, demostren que el cabell africà té més lípids que estan altament desordenats. Aquesta distinció amb el cabell caucàsic i asiàtic podria ser rellevant per a desenvolupar nous productes de cura capil·lar.
Noves oportunitats per a PIMEs! El projecte TamaTA-INNOV ofereix mesures finançades i confidencials en diferents fonts de llum europees per a PIMEs.
L’estudiant de la UPC Andrea González va guanyar el primer premi del Concurs d’Excel·lència en les Pràctiques d’Enginyeria celebrat a Madrid pel seu treball desenvolupat durant les seves pràctiques a l'ALBA. Ella va contribuir a millorar les bombes del sistema de refrigeració de l’ALBA, donant llum al problema de cavitació que havia afectat a la capacitat de refrigeració de l’accelerador i al comportament del distribuïdor a la zona d’aspiració.
Investigadors de la UCM i del CSIC, amb la col·laboració de l'ALBA, han establert un nou protocol de síntesi per produir un major nombre de nanofils que amb el procés de fabricació convencional a laboratoris, amb una considerable reducció de temps i costs. L'ús d'alumini reciclat i el fet que el procés de creixement dels nanofils es realitzi a temperatura ambient permet que els nanofils puguin ser emprats a la indústria amb un cost inferior. La línia de llum CIRCE d'ALBA ha contribuït a l’avaluació de les propietats magnètiques dels nanofils per la seva aplicació en imants permanents.
Un equip de l’Institut IMDEA Energia de Madrid ha estudiat en la línia de llum CIRCE-NAPP de l’ALBA la fotosíntesi artificial, és a dir, la reacció química que fan les plantes i altres organismes fotosintètics per a transformar l’energia del Sol a energia química. L’objectiu és controlar de forma selectiva els productes finals d’aquesta reacció per a obtenir aquells que resulten d’interès. A l’estació CIRCE-NAPP concretament han analitzat el resultat d’aquesta reacció en funció dels catalitzadors usats.
En un acte celebrat ahir a la Casa Convalescència de la UAB, el Sincrotró ALBA va ser reconegut per l'associació Amics UAB amb un premi dirigit a les institucions que treballen millorant els serveis prestats a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
El Sincrotró ALBA ha rebut 7,5 milions d'euros per desenvolupar i obtenir un prototip dels nous sistemes d'acceleradors que transformaran ALBA en una instal·lació de 4ª generació. Aquests fons formen part del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència procedent dels fons europeus NextGenerationEU. S'han obert cinc noves places per contractar especialistes per desenvolupar el projecte.
L'estudiant de doctorat d'ALBA i la UAB Nithyapriya Manivannan va defensar ahir la tesi sobre la biofortificació del blat amb seleni. Ha estudiat els mecanismes d'absorció del seleni per part de les plantes i la interacció amb contaminants mitjançant tècniques analítiques amb llum de sincrotró. A la línia de llum CLÆSS d'ALBA, es van estudiar diferents mètodes de biofortificació de les arrels, els brots i els grans del blat sense afectar la naturalesa química de les mostres. Els resultats de la tesi de Nithya ajudaran la societat a accedir a una ingesta adequada de seleni en benefici de les necessitats alimentàries humanes.
Els experiments liderats per un estudiant de doctorat al Sincrotró ALBA van revelar, per primer cop, la localització d'un nou nanomaterial híbrid dissenyat per inhibir la sobreproducció de col·lagen després d'un episodi de fibrosi miocardíaca i els canvis morfològics induïts a les cèl·lules. Obtenir aquesta informació tridimensional en alta resolució de les cèl·lules és crucial pel desenvolupament d'estudis preclínics de nous agents terapèutics.
Una col·laboració internacional, liderada des de la Universitat Autònoma de Madrid, ha estudiat les propietats elèctriques en làmines d'unes poques capes de gruix d'antimonè, material bidimensional compost per àtoms d'antimoni. Els resultats indiquen un transport elèctric que passa principalment per la superfície del material. Això, sumat a la seva estabilitat i estructura simple, ho fan un candidat prometedor per a aplicacions nanoelectròniques i optoelectròniques. Part dels experiments van ser realitzats a la línia de llum CIRCE.
L'ACCC (Associació Catalana de Comunicació Científica) ha celebrat recentment el seu 30è aniversari, on tres iniciatives han estat premiades com a millors projectes de divulgació. Missió ALBA va ser un dels guanyadors i el jurat va destacar la seva capacitat per inspirar nens i nenes, així com el gran èxit amb escoles participants de totes les regions d'Espanya.
Un equip de recerca ha demostrat l'eficàcia d'un sistema basat en molibdè sobre diòxid de titani que representa una alternativa prometedora als catalitzadors industrials actuals. Permet eliminar el diòxid de carboni i produir metanol, que pot servir com a "combustible verd" o en la producció de plàstics, productes farmacèutics, tèxtils, etc. L'equip ha fet servir la línia de llum CIRCE-NAPP del Sincrotró ALBA per caracteritzar l'estructura del catalitzador.
La nova línia de llum del Sincrotró ALBA, dedicada a la tècnica ARPES, està realitzant el seu primer experiment oficial. Un grup de recerca del DIPC-Donostia està analitzant l'estructura electrònica d'un material 2D per al seu ús en espintrònica i emmagatzematge de dades.
Un equip de l'ITQ-UPV-CSIC, en col·laboració amb l'ALBA, han explorat la utilització de nanopartícules de plata com a catalitzadors per l'oxidació catalítica selectiva de l'amoníac, un dels principals contaminants atmosfèrics. Gràcies a la línia de llum CLÆSS d'ALBA, van comprovar que el catalitzador actiu de la reacció que converteix l'amoníac en nitrogen i aigua és la plata metàl·lica, en comptes dels cations de plata. Aquest descobriment contribuirà al desenvolupament de nous mètodes per a l'eliminació de l'amoníac alliberat a l'atmosfera per les indústries i els vehicles dièsel.
La dotzena edició d'aquest congrés s'ha celebrat del 5 al 8 d'octubre de 2021, un excel·lent fòrum on intercanviar idees i bones pràctiques entre experts mundials en acceleradors. Aquest congrés, que inicialment havia de tenir lloc el 2020, s'ha centrat en l'impacte de la pandèmia a l'hora d'operar els acceleradors.
El Sincrotró ALBA ha rebut avui la visita de la Secretaria General de Investigación, Raquel Yotti, i la Secretària General de Recerca i Universitats, Esther Morales, acompanyades ambdues pels seus equips.
Un grup d'investigació ha desenvolupat un nou procediment per a la síntesi d'alcans mitjançant la reacció de Fischer-Tropsch. Van afegir estany i antimoni a catalitzadors de ferro per incrementar la seva activitat. Aquest procés, anomenat promoció, va resultar en un gran increment de la velocitat de reacció. La síntesi de Fischer-Tropsch representa una bona oportunitat per a la utilització de biomassa i deixalles de plàstic per a la producció de combustibles i productes químics. Els estudis duts a terme en aquest treball han permès un clar enteniment del fenomen catalític i obren perspectives per a la millora dels catalitzadors. L'espectroscòpia d'absorció de raigs-X in-situ duta a terme a la línia de llum CLÆSS del Sincrotró ALBA va jugar un paper crucial en l'estudi sota condicions de reacció, dels catalitzadors i els promotors.
Investigadors en IMDEA Nanociència controlen les forces més febles de tipus van der Waals en un compost de ful·lerè C60 aplicant un estímul extern. L'estudi representa una fita important en el camp de la Química Supramolecular, on aquestes forces febles poden jugar un paper crucial dins de les reaccions químiques. Aquesta estratègia ha permès per primera vegada hidrogenar selectivament i de manera controlada el C60. Aquesta reacció pot tenir implicacions rellevants per a l'emmagatzematge d'hidrogen. Els investigadors van utilitzar la línia de llum XALOC, al Sincrotró ALBA, per determinar l'estructura cristal·logràfica del compost.
Les classes de 5è i 6è de primària que vulguin participar a la quarta edició de Missió ALBA ja es poden apuntar a www.missioalba.cat. Enguany s’ofereixen 500 places per docents, després dels bons resultats en les edicions anteriors d’aquest projecte educatiu del Sincrotró ALBA, que l’any passat va comptar amb 10.000 alumnes de tota Espanya. A través dels experiments proposats pel personal d’ALBA, nens i nenes entren dins el món de la investigació i treballen la ciència relacionada amb el Sincrotró.
El cadmi i el mercuri són metalls tòxics que s’acumulen en el medi ambient i representen una amenaça pels organismes fotosintètics d’ecosistemes contaminats. Un equip de recerca de la Universitat Autònoma de Madrid ha estudiat els efectes d’aquests metalls nocius en la microalga Chlamydomonas reinhardtii, un microorganisme fotosintètic unicel·lular. Utilitzant microspectroscòpia infraroja de sincrotró en la línia de llum MIRAS d’ALBA, els investigadors han identificat múltiples alteracions metabòliques en les principals biomolècules de la microalga (carbohidrats, proteïnes i lípids) causades pel cadmi i el mercuri. Aquests nous coneixements ajuden a optimitzar els processos de descontaminació d’ecosistemes contaminats per metalls.
S'ha instal·lat un nou detector sensible a la posició dedicat a la difracció de pols estàndard d'alta resolució angular i alt rendiment. El projecte està cofinançat pel govern espanyol a través de la convocatòria 2019 d'Equipament Científic-Tècnic.
La primera mesura ARPES és un pas fonamental en la posada en marxa de la línia de llum LOREA. La mostra escollida va ser tel·lurur de bismut, un material termoelèctric capaç de convertir electricitat en diferències de temperatura i viceversa. Es preveu que LOREA, co-finançada amb fons FEDER, rebi els primers usuaris a l'octubre de 2021.
El nou treball publicat a Nature Materials demostra que una nova classe de materials, els halurs de metalls de transició, es poden usar com a elèctrodes de bateries de ió-liti mitjançant l’ús d’electròlits superconcentrats en lloc d’electròlits regulars diluïts. L’estudi està dirigit pel Collège de France i s’ha emprat la línia de llum MSPD d’ALBA per monitoritzar l’evolució de les estructures d’halurs metàl·lics en ciclar en una bateria, punt crucial per l’estudi.
Un equip d'investigació ha demostrat que es poden fer créixer compostos metalorgànics porosos cristal·lins en 2D amb un control excel·lent sobre la seva morfologia i homogeneïtat utilitzant un dispositiu microfluídic personalitzat. Aquest enfocament recrea a la Terra l'ambient de microgravetat dels laboratoris a l'Estació Espacial Internacional. Mesures en la línia de llum NCD-SWEET del Sincrotró ALBA van permetre l'estudi de la cristal·linitat, estructura i orientació del material 2D.
Un equip d'investigació francès ha pogut crear i guiar skyrmions en pistes magnètiques. Aquestes prometedores nano-textures magnètiques tenen un gran potencial en futurs dispositius d'emmagatzematge i processament de dades. Els experiments realitzats a la línia de llum CIRCE-PEEM del Sincrotró ALBA van permetre visualitzar com els skyrmions es mouen al llarg de les pistes generades mitjançant la irradiació d'ions d'heli.
Un estudi dut a terme per diverses institucions italianes i el Sincrotró ALBA suggereix que el carbonat de calci cristal·lí és el precursors de l’hidroxiapatita en el procés de formació de l'os. Degut a que l’hidroxiapatita és un mineral que representa el 70% de la massa de l'os, aquest descobriment té aplicacions potencials en el desenvolupament de noves teràpies contra el càncer d'ossos. Gràcies a la línia de llum MISTRAL a ALBA, l’equip de recerca va poder crear un tomograma 3D de cèl·lules humanes i visualitzar deposicions de calci al seu interior.
Un equip de recerca de l’Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC) i del CIBER de Malaltires Rares (CIBERER), en col·laboració amb la Universitat de Kaiserslautern (Alemanya), ha estudiat la proteïna ATC, un enzim essencial per la biosíntesi de pirimidines: les peces que conformen el material genètic. La determinació de l’estructura va ser duta a terme al sincrotró ESRF i a la línia de llum XALOC de l’ALBA, dedicada a la cristal·lografia de macromolècules. Aquestes dades, combinat amb altres anàlisis, han permès a l’equip d’investigació descriure el mecanisme funcional de l’enzim, obrint la porta a noves estratègies per dissenyar herbicides o compostos antitumorals.
La comunitat d'usuaris del Sincrotró ALBA va ser convidada a participar en un seminari virtual que es va celebrar el passat 30 de juny. Els usuaris i usuàries van poder conèixer l'estat en què es troba el projecte d'ALBA II i com contribuir al seu èxit. S'ha obert una convocatòria per a la conceptualització de noves línies de llum. Les propostes es poden enviar fins al 6 de setembre de 2021.
Missió ALBA, el projecte educatiu de ciència del Sincrotró ALBA, posa punt i final a la seva tercera edició, amb un total de 225 escoles inscrites, 364 mestres, 503 classes i més de 10.000 alumnes de 5è i 6è de primària repartits per tot el territori espanyol, englobant fins a 42 províncies de totes les comunitats autònomes. Alumnes i professorat han valorat molt positivament l’impacte del projecte a les seves aules, tant a nivell motivador com d’aprenentatge. Aquest curs, a més a més, comptava amb la novetat de quatre nous experiments sobre la llum i les seves propietats.
