noticies 2
En col·laboració amb el CDTI i Induciencia, el Sincrotró ALBA ha organitzat a les seves instal·lacions una jornada adreçada a les empreses proveïdores d'equipament cientificotècnic per donar a conèixer les oportunitats d'inversió en els propers anys.
Les bateries de sodi-sulfur són un tipus de tecnologia d'emmagatzematge d'energia elèctrica que poden servir com a solució als problemes d'intermitència que presenten les energies renovables. Un equip de recerca internacional ha sintetitzat nanoesferes de carboni micro-mesoporoses i ha estudiat el seu ús com un eficient portador de sulfur per a bateries de sodi-sulfur. Aquest treball aporta nova informació útil per al progrés del càtode de sulfur en aquest tipus de bateries i proporciona una estratègia prometedora per al disseny viable d'altres bateries de tipus metall-sulfur. Els experiments duts a terme a la línia de llum CLAESS d'ALBA van permetre determinar les espècies de sulfur durant els processos de càrrega/descàrrega.
Coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Llum, el Sincrotró ALBA presenta un nou vídeo amb tecnologia 360° que permet al públic realitzar una visita immersiva a les instal·lacions d’aquesta font de llum de sincrotró. Usant ulleres 3D o movent el cursor, pots seguir les explicacions dels nostres guies i veure els detalls com si fossis físicament a ALBA. Aquest projecte s'ha desenvolupat amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia.
El 8 de maig de 2012, la línia de llum BOREAS va acollir el primer experiment oficial al Sincrotró ALBA. Les altres línies de llum de Fase I van iniciar els experiments oficials els mesos següents. Per recordar aquest dia tan especial hem organitzat una taula rodona amb representants del personal i usuaris d'aquest primer experiment.
Ja pots escoltar el cinquè episodi del podcast de ciència del Sincrotró ALBA, dedicat aquesta vegada a les ciències ambientals i la sostenibilitat.
El nostre company de la divisió d'Acceleradors, Pep Campmany, va rebre el passat 7 de maig el Premi Recercat 2022 que atorga l'Institut Ramon Muntaner.
Un equip del Centro de Investigaciones Biológicas Margarita ha comprovat l’eficàcia de fàrmacs, ja usats clínicament, en infeccions de virus com el SARS-CoV2, entre d’altres. Els resultats demostren com aquests fàrmacs, anomenats MTA, inhibeixen la infecció viral. Tenen com a diana els microtúbuls, estructures de l’interior de les cèl·lules usades pels virus per a la seva replicació. Entre altres estudis, l’equip ha analitzat al Sincrotró ALBA com aquests fàrmacs s’uneixen a la proteïna que forma els microtúbuls, obtenint la imatge tridimensional d’aquesta unió fàrmac-proteïna. A l’adherir-se a ella, el fàrmac bloqueja la proteïna, impedeix la formació del microtúbul i, en conseqüència, la replicació del virus.
La 10a línia de llum del Sincrotró ALBA està en ple funcionament i va realitzar la setmana passada el seu primer experiment amb usuaris experts. Un equip de l'ICMAB-CSIC, involucrat a la PTI-Transener+ del CSIC, va estudiar diferents tipus de materials per a bateries. NOTOS està cofinançada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
Fins al 31 de maig, els estudiants universitaris interessats a fer pràctiques a ALBA poden presentar la seva candidatura per cobrir una de les 16 places disponibles.
Un equip d’investigació d'Espanya i els Estats Units, en col·laboració amb l’ALBA, ha desenvolupat un nou model estructural per als materials polimèrics: el model semi-paracristal·lí. Els experiments realitzats a la línia de llum NCD-SWEET van ser clau per a revelar la semi-paracristal·linitat dels polímers, de gran importància per al desenvolupament posterior d'aquests materials en tecnologies electròniques orgàniques.
El quart programa d'Acelerando Electrones, el podcast de ciència del Sincrotró ALBA, ja es troba disponible. Aquesta vegada explorem les aplicacions de la llum de sincrotró en l'àmbit de les biociències.
Un treball recent de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en col·laboració amb el Sincrotró ALBA ha estudiat els efectes secundaris dels tractaments de blanquejat dental més habituals, basats en oxidació, en comparació amb un nou tractament basat en reducció desenvolupat pels autors de l'estudi. Els resultats van mostrar que l'efecte blanquejador del nou tractament suposa una millora significativa quant al temps d'aplicació necessari, eficiència i seguretat, fet que el converteix en un candidat prometedor per desenvolupar nous tractaments de blanquejat dental. Experiments a la línia de llum MIRAS de l'ALBA van ajudar a determinar les modificacions químiques dels minerals a l'esmalt dental.
Ja pots escoltar el tercer episodi del podcast de ciència del Sincrotró ALBA. Parlem del control i la operació de l'ALBA.
El Sincrotró ALBA reitera la seva solidaritat amb Ucraïna i condemna amb rotunditat la guerra. Se suspenen totes les relacions amb entitats de Rússia i Bielorússia, seguint el comunicat del Ministeri de Ciència i Innovació.
El Sincrotró ALBA i l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) estan desenvolupant un nou sistema per fabricar de forma ràpida i a baix cost cintes superconductores, clau en el desenvolupament d'energies netes. La línia NCD-SWEET del Sincrotró ALBA ha acollit els primers experiments. Aquest projecte ha rebut finançament en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i els fons NextGenerationEU.
Una recerca dirigida per Tanja Ducic, científica de la línia de llum MIRAS al Sincrotró ALBA, ha revelat les diferències en els compostos orgànics de diferents cèl·lules de glioblastoma i confirma l'eficàcia del fàrmac riluzol com a tractament contra aquest tipus de càncer.
3Sbar (Estructura i Espectroscòpia de Superfície a 1 bar) és el nom de la propera línia de llum que construirà el Sincrotró ALBA. Servirà en gran mesura per fer experiments que ajudin a protegir el medi ambient. Serà un instrument únic al món que proporcionarà detalls sense precedents per comprendre processos fonamentals en les reaccions catalítiques. El projecte, finançat pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en el marc dels fons europeus NextGenerationEU, entrarà en funcionament el 2026.
Junt amb la resta de membres de LEAPS, el Sincrotró ALBA condemna amb rotunditat la guerra a Ucraïna i desitja el cessament immediat de la violència.
Ja està disponible el segon programa d'Acelerando electrones, el podcast de ciència del Sincrotró ALBA.
Una recerca liderada per la UAB ha aconseguit emular capacitats neuromòrfiques d'aprenentatge utilitzant fines capes d'òxid de cobalt. L'experiment, realitzat al Sincrotró ALBA, és un nou pas cap als ordinadors inspirats en el cervell.
Acompanyada pel Director General de Recerca, la Consellera de Recerca i Universitats ha visitat avui el Sincrotró ALBA, on ha mantingut una reunió de treball amb la directora, el gerent i el president honorífic de la instal·lació científica.
Permetrà capturar imatges d'alta freqüència en aquesta línia de llum dedicada a la cristal·lografia de macromolècules.
Adreçat a alumnat d’ESO, la iniciativa busca reflexionar sobre la necessitat que persones de tots els col·lectius i condicions puguin exercir les professions STEAM i visibilitzar el que com a societat perdem quan la ciència és excloent. El projecte compta amb el suport de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi) i de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).
“Acelerando electrones” és el nou podcast de ciència del Sincrotró ALBA. Produït i realitzat pel propi personal del Sincrotró i Cugat Mèdia, amb el suport de la FECYT, el podcast constarà de 6 capítols per explicar què és un sincrotró, quines són les seves aplicacions i com és el dia a dia de la instal·lació. No et perdis Acelerando electrones, la ciència més ràpida explicada a poc a poc.
Un equip de recerca del Departament de Física de la Universidad de Oviedo, del CINN-CSIC i del HZB, amb la col·laboració de l'ALBA, ha analitzat la configuració magnètica d'estructures ferrimagnètiques habitualment utilitzades per construir dispositius espintrònics i memòries magnètiques. Gràcies a la línia de llum MISTRAL de l'ALBA, utilitzant la tomografia magnètica vectorial, van caracteritzar una tripaca prima ferrimagnètica, prèviament dissenyada i fabricada a Oviedo. Aquests resultats permetran generar models físics precisos que descriguin el comportament magnètic d'aquest tipus de sistemes i així facilitar el disseny de dispositius espintrònics i d'emmagatzematge magnètic.
Des d'avui fins el 31 de gener de 2021, el Sincrotró ALBA recull expressions d'interès per presentar una proposta conjunta en la convocatòria dels ajuts per a Personal Tècnic de Suport.
Un estudi liderat pels investigadors d’ICREA i els usuaris d’ALBA Daniel Maspoch i Inhar Imaz ha descobert un innovador enfocament per sintetitzar estructures moleculars que pot permetre als científics de materials dissenyar i construir un conjunt de nous materials. Una part crucial de l’experiment, la determinació estructural dels compostos, va realitzar-se a la línia de llum XALOC del Sincrotró ALBA.
Divendres passat, l'estudiant de doctorat de l'ALBA i la UAB Johannes Groen va defensar la seva tesi sobre el comportament d'un fàrmac creat a partir d'un nanomaterial i específicament dissenyat per inhibir la sobreproducció de col·lagen després d'un episodi de fibrosi miocardíaca. La llum de sincrotró de l'ALBA va ser crucial per tal d'observar els canvis morfològics induïts en les cèl·lules afectades. Els resultats d'en Groen senten el precedent per desenvolupar estudis preclínics de nous agents terapèutics.
Els investigadors del projecte europeu HyPhOE han desenvolupat plantes biohíbrides amb un sistema d’arrels electròniques que podrien emprar-se per emmagatzemar energia o com a sensors electrònics. Aquest estudi va demostrar que es poden integrar circuits i dispositius electroquímics a les plantes sense fer-les malbé, de manera que poden continuar creixent i adaptant-se al seu nou estat híbrid. Els experiments a la línia de llum NCD-SWEET del Sincrotró ALBA van ser crucials per donar llum al camp de la tecnologia basada en plantes.
La nova zeolita, anomenada ZEO-1, mostra un sistema tridimensional de porus extragrans interconnectats (al voltant de 10 Å), la mida més gran observada en zeolites estables després de vuitanta anys de recerca. Podria funcionar com a catalitzador en química fina per a la producció de components farmacèutics, en l'alliberament controlat de substàncies, per a la disminució de la contaminació o com a suport per a l'encapsulació d'espècies foto o eletroactives. Experiments a la línia de llum MSPD del Sincrotró ALBA van ser clau en la determinació de l'estructura detallada de ZEO-1.
