noticies 2
El projecte es basa a analitzar les propietats bioquímiques d’aquest biomaterial, i el seu possible ús per a absorbir i inmobilitzar metalls pesants d’aigües contaminades. Es tracta del primer cop que l’IRTA (Institute of Agrifood Research and Technology) i el Sincrotró ALBA estableixen una col·laboració científica.
El material està basat en un sistema organometàl·lic i ofereix una alternativa al transport de gas natural, així com als vehicles que funcionen tant amb el gas com a combustible (turismes, autobusos i vaixells). Algúns dels experiments es van portar a terme a la línea de llum MSPD del Sincrotró ALBA.
Un estudi publicat en el Journal of Physical Chemistry C mostra per primera vegada la combinació de dues tècniques de llum de sincrotró per estudiar el comportament a alta pressió d’un iodat: la difracció de pols amb raigs X i la microespectroscòpia FTIR. Aquest és el primer experiment realitzat a MIRAS en condicions extremes utilitzant el rang de freqüència de l’infraroig llunyà, i il·lustra la sinergia de la microespectroscòpia infraroja amb d’altres tècniques disponibles a ALBA, en particular a la línia de llum MSPD, com a mètode analític complementari.
Avui la línia de llum LOREA ha vist els seus primers fotons. L’ondulador el·líptic, que produeix raigs X de polarització variable, operant inicialment amb l’espai magnètic obert, ha generat els primers fotons que han arribat al primer element òptic de la línia: un mirall pla anomenat M1, llur funció principal és absorbir tota la radiació no desitjada produïda en l’accelerador. Finalment, aquests fotons s’han reflectit en una pantalla de fòsfor.
Un equip del Centre d'Investigacions Biològiques Margarita Salas (CIB-CSIC) utilitza llum de sincrotró per estudiar el possible efecte d'un fàrmac antitumoral d'ús clínic sobre el cicle vital de coronavirus SARS-CoV-2. El fàrmac interrompria el transport de virus a l'interior de la cèl·lula, bloquejant la seva replicació. L'experiment s'ha dut a terme a la línia de llum NCD-SWEET de Sincrotró ALBA.
La convocatòria de propostes pel cicle 2021-I estarà oberta fins el 7 de setembre. Aquesta convocatòria cobreix els experiments des del gener fins el juny de 2021, a excepció de BL13-XALOC, que cobrirà tot l’any.
Un estudi publicat a ACS Nano demostra la impressió d’una quiralitat 3D complexa a escala nanomètrica utilitzant tècniques d’avantguarda per a la seva fabricació i la microscòpia magnètica de la línia de llum MISTRAL de l’ALBA. Els resultats mostren el possible control de la configuració magnètica amb morfologies geomètriques que presenten quiralitat 3D i obren una nova via pel nanomagnetisme aplicat. La investigació ha estat resultat d’una col·laboració d’equips de recerca de les universitats de Cambridge, Glasgow i Zaragoza, el Sincrotró ALBA i el Lawrence Berkeley Laboratory.
ALBA reprèn totes les seves activitats presencials i el conjunt de tot el personal ja pot venir a les instal·lacions. Es tenen en especial consideració les pautes de seguretat, i les mesures de precaució per la COVID-19 són obligatòries i estan definides en base a les oficials dictaminades per les autoritats i adaptades a la realitat d'ALBA, enfortint la mitigació de riscos. Se segueix permetent el teletreball, així com la flexibilitat en les hores de treball de forma justificada.
Un equip de recerca internacional d'Alemanya i Espanya ha demostrat que la combinació d'àtoms aïllats catalítics de ruteni (Ru) i rodi (Rh) estabilitzats sobre la superfície de diòxid de ceri (CeO2) creen un efecte sinèrgic permetent una reacció en tàndem d'isomerització -hidrosililació d'olefina altament selectiva. El procés té especial rellevància des d'un punt de vista industrial, ja que les olefines s'utilitzen com a material de partida per a la síntesi de plàstics, a més, el catalitzador es pot reciclar i reutilitzar fàcilment.
Un estudi dirigit per un equip de l'Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí, en estreta col·laboració amb el Sincrotró ALBA, ha demostrat que l'ús de tricina com adjuvant per a la quimioteràpia amb cisplatí augmenta l'efectivitat del fàrmac contra el carcinoma cutani de cèl·lules escamoses. Aquest estudi publicat a PLOS ONE ha avaluat l'efectivitat de diversos tractaments observant els canvis en les estructures internes de les cèl·lules amb la línia de llum MISTRAL de l’ALBA.
Aplicar pressió de manera localitzada millora el control dels materials metamagnètics a la nanoescala Una nova tècnica desenvolupada per investigadors de la UAB, l’ICMAB i el Sincrotró ALBA, en col·laboració amb la UB i l’ICN2, basada en l’aplicació de pressió sobre la superfície d’un material metamagnètic mitjançant agulles nanomètriques, permet canviar les seves propietats de manera molt més senzilla i localitzada que els mètodes actuals. La recerca obre les portes a un control més acurat i precís dels materials magnètics i permet millorar l’arquitectura i la capacitat de les memòries digitals magnètiques.
Fins el 21 de juny, els estudiants universitaris interessats en realitzar pràctiques acadèmiques externes al Sincrotró ALBA poden sol·licitar una plaça per cobrir una de les 14 posicions disponibles.
Encara queden 2 mesos per poder enviar les propostes a la quinta convocatòria CALIPSOplus per a PIMEs. Fins el 29 de juliol de 2020, les petites i mitjanes empreses poden sol·licitar temps de llum en diferents fonts europees de llum de sincrotró gràcies al projecte CALIPSOplus.
Un equip de recerca dirigit per l’Institut Nacional d’Investigació per a l’Agricultura, l’Alimentació i el Medi Ambient de França (INRAE) ha desenvolupat un nou mètode de visualització cel·lular multimodal que combina diferents tècniques de microscòpia del Sincrotró ALBA i del sincrotró francès SOLEIL. Aquest mètode s’ha usat per obtenir informació complementària sobre la composició i l’estructura de les gotes lipídiques de cèl·lules de llevat. El seu avantatge principal és que no fa servir marcadors químics ni agents de fixació, que poden danyar les cèl·lules.
Les infraestructures científiques que integren LEAPS (la Lliga Europea de Fonts de Fotons basades en Acceleradors) uneixen forces enfront la pandèmia del coronavirus posant les seves instal·lacions a disposició de tota la comunitat científica. Moltes d’elles han obert convocatòries amb accés ràpid per obtenir temps de feix de llum dedicat a la investigació sobre el virus SARS-CoV-2, amb l’objectiu de minimitzar el temps des que es presenta la proposta d’experiment fins a la seva realització.
Un equip d'investigació ha descobert que l'addició de paclitaxel (un tipus de fàrmac antitumoral) a microtúbuls altera la seva estructura. Aquest compost modula les propietats materials dels microtúbuls convertint els extrems inestables en creixement dels microtúbuls en regions resistents a la despolimerització conduint, finalment, a la mort cel·lular. Els resultats es van obtenir en la línia de llum NCD del Sincrotró ALBA.
Les instal·lacions científiques de raigs X es van reunir de forma virtual en la cimera SR20 el 23 i 24 d'abril, amb l'objectiu de coordinar i enfortir encara més el seu suport a la investigació científica per trobar solucions a la pandèmia de COVID-19. Amb aquesta finalitat, han adoptat un Pla d'Acció comú.
El Sincrotró ALBA ha publicat la seva memòria anual. Aquest document inclou el més destacat de 2019, una selecció de resultats científics, articles de tecnologia i dades de funcionament de la instal·lació l'any passat.
La Secció de Sistemes TI de la Divisió d'Informàtica i Controls d'ALBA ha posat en funcionament un servidor per processar dades del projecte internacional Folding@home, que està unint a investigadors de tot el món, que treballen per entendre millor el Coronavirus 2019, per accelerar els esforços de la ciència oberta per desenvolupar noves teràpies.
Amb el suport del projecte europeu CALIPSOplus, les PIMEs que treballen en projectes relacionats amb el COVID-19 tenen a la seva disposició accés a les fonts de llum d'una manera fàcil, ràpida i confidencial. Les empreses interessades poden enviar les seves propostes utilitzant el portal "wayforlight.eu". La convocatòria actual està oberta fins el 29 de juliol de 2020.
L'Associació Espanyola de Buit i les seves Aplicacions ha guardonat al Prof. Salvador Ferrer Fábregas per les seves contribucions a l'estudi de les propietats de superfícies i al desenvolupament de tècniques experimentals de caracterització així com en la creació i operació del Sincrotró ALBA.
Investigadors de l'ICMAB-CSIC han descobert una nova MOF estable a l'aigua, que permet separar el butanol de les mescles d'acetona-butanol-etanol obtingudes del procés de fermentació de la biomassa, com a part del procés industrial estàndard per produir biocombustibles. Aquest nou compost, el MCB-MOF-1, mostra resultats prometedors en comparació amb altres metodologies o amb altres materials tipus MOF. Les dades obtingudes a les línies de llum XALOC i NCD-SWEET han estat crucials en aquest estudi, així com la col·laboració y suport dels seus científics de línia.
El Sincrotró ALBA torna a produir llum de sincrotró des del passat divendres 17 d’abril en un mode especial d’operació dedicat a projectes d’investigació relacionats amb el virus SARS-CoV-2.
Un estudi recent demostra que els materials de perovskita doble basats en osmi mostren un ordre octupolar a baixes temperatures. Això proporciona el primer marc teòric exhaustiu per entendre com aquesta fase octupolar pot ser estabilitzada i identificada en els electrons d de materials de perovskita doble.
El Sincrotró ALBA acollirà dos nous grans equipaments, un orientat a ciència de materials valorat en 4,1 milions d’euros i encapçalat per l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), i un altre orientat a biologia molecular valorat en 1,7 milions d’euros i encapçalat per l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC). La nova plataforma compta també amb la participació del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG). Avui s’ha conegut l’aprovació provisional del cofinançament a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) d’aquestes dues infraestructures científiques.
Per primera vegada, s’ha pogut observar directament i revelar la naturalesa de les ones magnetoacústiques, ones de spin generades per ones acústiques. Els resultats mostren que aquestes ones de magnetització poden arribar a distàncies més llargues (fins a centímetres) i tenen majors amplituds que les ones de spin ja conegudes. L'estudi, publicat a la revista Phys. Rev. Lett., ha estat dut a terme per investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), i el Sincrotró ALBA, en col·laboració amb el Paul-Drude-Institut de Berlín.
La cinta flexible està feta d'un material antiferromagnétic i ofereix una alternativa més robusta per codificar la informació. El disseny podria integrar-se en dispositius flexibles o portàtils, com les targetes de crèdit o d’identificació.
Després del descobriment experimental del primer aïllant topològic (Bi2Te3) el 2009, la trobada del MnBi4Te7 10 anys després és una altra gran fita en aquest camp d'investigació. Aquest material presenta un ordre electrònic topològic que coexisteix amb una xarxa de magnetització intrínseca a baixes temperatures. La troballa ha estat gràcies a la col·laboració internacional d'equips de les universitats i instituts d'investigació a Würzburg i Dresden, i ha sigut corroborat per les mesures als sincrotrons Diamond (Regne Unit), ALS (EE.UU.), Petra III-Desy (Alemanya) i ALBA.
Un equip d'investigació ha estudiat els canvis dinàmics en la distribució d'àtoms de cobalt i ferro durant el creixement d'òxids mixtes de cobalt-ferro sobre un substrat metàl·lic a la línia de llum CIRCE, del Sincrotró ALBA. Aquesta és la primera vegada que es fa un seguiment en espai real i temps real a temperatures tan altes (1000 °C) amb radiació de sincrotró, proporcionant informació química valuosa.
El 22 de març de 2010 va ser inaugurat el Sincrotró ALBA, una de les infraestructures científiques més complexes construïda a l’estat espanyol. Des de llavors, la seva llum de sincrotró ha sigut una gran aliada per nombrosos avenços en camps tan diversos com la biomedicina, la ciència de materials, la nanotecnologia o l’arqueologia. Disposar d’una infraestructura científico-tècnica com ALBA col·loca a Espanya en el grup d’avantguarda dels països més avançats i representa un retorn formidable de coneixement, desenvolupament i benestar per la societat
