noticies 2
Una col·laboració internacional encapçalada per l’IDIBELL identifica la primera malaltia causada per una mutació en la mioglobina. A la línia de llum MIRAS del Sincrotró ALBA van poder demostrar la presència de lípids oxidats en les cèl·lules musculars afectades.
L'anell d'emmagatzematge d'ALBA ha aconseguit un nou rècord: lliurar a les línies de llum el 100% del temps de feix previst en el primer període de 2019.
Durant la seva visita ha pogut conèixer en profunditat el funcionament del Sincrotró ALBA i el servei que ofereix a la comunitat científica.
Des del 4 de març de 2019, Klaus Attenkofer és el director científic de l'ALBA, a càrrec de la divisió d'Experiments. Reprén l'excel·lent feina feta per Miguel Ángel García Aranda, director científic des de finals de 2012.
Un equip d’investigació de l’institut IMDEA Nanociencia de Madrid ha descrit el primer exemple de ful·lerè C60 de 6 adductes cristal·lí dinàmic i no porós que es manté unit per enllaços dèbils de van der Waals carboni-hidrogen, interacció també coneguda com “sticky fingers”. El seu dinamisme permet una reacció de monocristall a monocristall mitjançant la inclusió de petites molècules: concretament en aquest treball molècules d’hidrazina, cosa que permet una hidrogenació toposelectiva de les buckyesferes. La inclusió de la molècula s’ha visualitzat mitjançant difracció de raigs X realitzada al Sincrotró ALBA, a la línia de llum XALOC.
L’estudi, publicat a la revista Molecular Cell per un equip de l’Institut de Biomedicina de València (IBV-CSIC), suposa un pas més per desentrellar la comunicació entre els bacteriòfags i els seus hostes. Les estructures d’algunes de les molècules implicades en aquest procés han estat revelades a la línia de llum XALOC del Sincrotró ALBA.
Una nova tècnica làser desenvolupada per l’Institut de Ciència de Materials (ICMAB-CSIC) utilitza urea per a produir, de forma eficient i en una sola etapa, capes híbrides orgàniques-inorgàniques que contenen grafè per a la remediació ambiental, com en el cas de la fotodegradació d'antibiòtics en aigües residuals. La urea és una substància molt comuna a la indústria química i representa una alternativa de baix cost a l'ús de metalls nobles com a catalitzadors. La composició i els enllaços químics de les capes enriquides amb urea es van estudiar en detall utilitzant llum de sincrotró a l'ALBA.
En un acte celebrat ahir al Palau de la Generalitat, la directora del Sincrotró ALBA va ser guardonada amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic.
La badia de Portmán és un dels casos més greus d’impacte ambiental per abocament de residus miners a Europa. Durant 40 anys es van abocar directament al mar més de 60 milions de tones de residus, provinents del tractament de minerals extrets de la Sierra Minera de Cartagena, que van omplir literalment la badia de fangs rics en metalls pesants. Des de l’any 2014 el Grup de Recerca Consolidat en Geociències Marines de la Universitat de Barcelona està investigant la badia de Portmán. Ara, han dut mostres d’aquests sediments a l’ALBA. La llum de sincrotró els permet obtenir informació inèdita de la contaminació per metalls pesants com ara l’arsènic.
Amb llum de sincrotró, l'empresa química BASF conjuntament amb científics de la UPC i del Sincrotró ALBA han determinat com interactuen les argiles i els superplastificants en les pastes de ciment. Aquests resultats aplanen el camí per millorar el disseny de nous superplastificants més resistents a les argiles que generalment es troben en les sorres per a la producció de formigó.
Els ministres de Ciència de Portugal i Espanya han visitat avui el Sincrotró ALBA amb motiu de la signatura d'un conveni de col·laboració, que promou l'ús del Sincrotró ALBA entre la comunitat científica del país veí i a més inclou un programa de formació d'investigadors post-doctorals portuguesos a l'ALBA.
El 10 de febrer de 2019, els premis Nobel Ada Yonath i Jerome Friedman, juntament amb l'astronauta Ellen Baker, van visitar el Sincrotró ALBA.
L'estructura tridimensional d'aquest enzim ha estat obtinguda gràcies a la llum del Sincrotró ALBA i ha permès a l'equip de la Universitat Autònoma de Barcelona identificar un nou mecanisme de regulació d’un enzim que controla la vida mitjana de les proteïnes cel·lulars. L’estudi ha estat publicat a la revista Nature Communications.
Fins el 23 de juliol de 2019, les petites i mitjanes empreses (PIMEs) poden sol·licitar temps de llum en diferents fonts europees de llum de sincrotró gràcies al projecte CALIPSOplus.
Una combinació de diferents tècniques de llum de sincrotró realitzades a l'ALBA i a l'APS (EUA) ha posat al descobert aspectes desconeguts fins ara sobre els astròcits, un tipus de cèl·lules involucrades en aquesta malaltia neurodegenerativa. Els resultats, publicats a la revista Analytical Chemistry, mostren diferències significatives a nivell estructural, químic i macromolecular entre astròcits d'ELA i astròcits sans.
Un estudi realitzat en col·laboració amb la UAB conclou que els nivells de radó presents a L'ALBA són molt inferiors al límit establert per la normativa europea 2013/59 / EURATOM. El radó és un gas que s'escapa del subsòl i penetra en els edificis. En concentracions molt elevades suposa un risc considerable de desenvolupar càncer de pulmó.
L'1 de gener de 2019 es va llançar el projecte europeu Horizon 2020 BEAmline Tomography for SESAME (BEATS) amb l'objectiu de dissenyar, construir i posar a punt una línia de llum per fer tomografia de raigs X al Sincrotró SESAME a Jordània. La subvenció europea és de 6 milions d'euros i abastarà un període de quatre anys des de principis de 2019 fins a finals de 2022.
Investigadors de ALBA, la UPC i la UNSAM han estudiat l'estat químic del cobalt en tres catalitzadors durant la reacció de reformat amb vapor d'etanol (ESR). S'han dut a terme anàlisis complementàries amb llum de sincrotró en les línies de llum CLÆSS i CIRCE. Els catalitzadors basats en cobalt són una alternativa prometedora per a la producció d'hidrogen, que podria usar-se en vehicles o en aplicacions industrials en el futur.
El Sincrotró ALBA ha rebut un ajut de fons FEDER per ampliar la capacitat de processament de dades paral·lel estàndard (basat en CPU) i gràfic (basat en GPUs) del clúster de servidors d'alt rendiment utilitzat pels científics usuaris de les línies de llum d'ALBA.
Durant el darrer agost va tenir lloc una important actualització del transmissor de radiofreqüència 500MHz (RF) de l’anell propulsor de l'ALBA: l'amplificador IOT del propulsor basat en la tecnologia de tub de buit es va substituir per un amplificador de potència d'estat sòlid de 50 kW (SSPA). La dissenyadora i proveïdora d'aquest equip és BTesa, una empresa de telecomunicacions espanyola situada a Madrid. Aquesta empresa té una àmplia experiència en tecnologia d'emissió i acceleradors. Aquest projecte ha estat cofinançat amb fons FEDER.
El dimecres 28 de novembre, l'ALBA va organitzar un workshop del projecte RI-PATHS finançat per la UE per explorar com mesurar l'impacte socioeconòmic de les instal·lacions científiques com l'ALBA. El workshop va ser dirigit pel Centre Europeu de Sistemes d'Innovació (EFIS), coordinador del projecte, i pel Fraunhofer ISI, i va comptar amb la participació de Massimo Florio, professor d'Economia Pública de la Universitat de Milan i líder expert en anàlisis de cost-benefici.
Shamila Imtiaz i Sidra Ibadat descriuen la seva estada de recerca al Sincrotró ALBA en el marc del projecte europeu Open Sesame.
Acompanyada per Francesc Xavier Grau i Marta Felip, va poder visitar les instal·lacions del Sincrotró ALBA i va comentar amb la seva directora, Caterina Biscari, els objectius assolits i els plans de futurs.
Els membres del Comitè de Coordinació de NANBIOSIS han visitat el Sincrotró ALBA per intercanviar línies de recerca comunes, punts de vista sobre la seva complementarietat i discutir les possibilitats de col·laboració de les instal·lacions, ambdues reconegudes com Infraestructures Científiques i Tècniques Singulars (ICTS) pel Govern espanyol.
Els dies 12 i 13 de novembre, la Lliga Europea de Fonts de Fotons basades en Acceleradors (LEAPS) va celebrar la seva primera Reunió Plenària, on es van presentar 13 projectes de recerca, tres dels quals per membres del Sincrotró ALBA.
La línia de llum infraroja MIRAS del Sincrotró ALBA va organitzar un seminari pràctic de 2 dies sobre microespectroscòpia d'infraroig els passats 1-2 d'octubre, on 40 científics de diferents centres de recerca van tenir l'oportunitat de conèixer a fons aquesta tècnica de la mà de l'equip de MIRAS.
El Sincrotró ALBA juntament amb la Universitat de Barcelona (UB) ha presentat una proposta al Pla de Doctorats Industrials de la Generalitat de Catalunya per contractar un estudiant investigador que es dedicarà a un projecte industrial mentre realitza estudis de doctorat.
El Mycoplasma genitalium és un patogen humà de transmissió sexual responsable de diverses patologies del tracte urogenital. S'estima que més de l'1% de la població adulta està infectada per aquest bacteri. Gràcies a la línia de llum XALOC del Sincrotró ALBA han pogut definir l’estructura de la proteïna que intervé en el seu procés d’adhesió. El descobriment obre les portes a definir noves estratègies terapèutiques contra aquest patogen emergent que està desenvolupant resistència a la majoria d'antibiòtics disponibles.
Un grup de recerca de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC) a València està utilitzant tècniques de dispersió en el Sincrotró ALBA per desenvolupar nous sistemes d'empaquetat amb biopolímers, una solució ecològica per a la indústria alimentària